estimbar v

Definició

Fer caure daltabaix (des d’una certa altura).

Quan eren dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar.

Van empènyer el cotxe fins a estimbar-lo.

Etimologia

De timba, ‘precipici’, del català antic i dialectal timpa, d’origen preromà indoeuropeu, ‘rostos pendents’.

Usos

  • L’extracció de la pedra a les pedreres era una feina molt perillosa, per les barrinades i perquè els homes amb prou feines anaven lligats ni protegits de cap manera. L’any cinquanta, un migdia, el vent va dur a les oïdes del Jep, que feinejava a l’hort de can Font, el crit esgarrifós d’un home que s’havia estimbat fent pedra a can Torrella. El van treure viu però morí poc després. Per a la padrina i la seva jove aquella desgràcia significà reviure en certa manera la del fill i marit.

    Joan Comasòlivas i Font, Conill amb sajolida (Palma: Moll, 2010)
  • I ell que coneix el nom de cada estrella,
    i s’ha estimbat pels cingles més d’un cop,
    no ha tastat mai un llavi de femella
    i encara no l’ha vist de ben a prop.
    Té una frescor de bèstia de muntanya
    que li cau justa com l’anell al dit,
    i si a saltar i a córrer ningú el guanya
    no sap res de l’amor i del neguit.

    Josep M. de Sagarra, El comte Arnau (1928)

Tema de la setmana

mots que cauen

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bac [2]patacada