Definició
Molt mudat, molt ben vestit, empolainat.
A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.
Aquesta és una expressió usada sobretot en valencià, tot i que el DCVB recull també la forma vestir com un garballó: vestir molt bé, amb profusió d’adorns (Mall.).
Etimologia de margalló
El margalló és una palmera (Chamaerops humilis), variant de bargalló, que ho és també de barballó (Lavandula latifolia), d’origen incert; podrien venir del llatí barba Iovis ‘barba de Júpiter’, nom botànic antic del galzeran (Ruscus aculeatus), modificat en barbajonis o barbalionis.
Usos
Recordes quan ens coneguérem? Era setembre del 1989. Jo portava el títol de periodista davall del braç. Tu estaves preciosa vestida amb el disseny exclusiu de la Llei de creació del 1984. Anaves mudada com un margalló amb els principis bàsics d’objectivitat i respecte al pluralisme polític i cultural. Em vas enlluernar… De seguida férem bona lliga i, confiades, encetàrem un camí que era verge. Ens meravellava contar les notícies del món en la llengua materna, recitar poesia o escoltar música en valencià.
Amàlia Garrigós, «Carta a Ràdio 9» (VilaWeb, 19 de desembre del 2012)Quan es van sentir les campanades que anunciaven els tres quarts per a les nou, la Velleta, mudada com un margalló, va eixir de casa amb Titelleta clavat dins d’una de les seues enormes butxaques, en direcció cap al col·legi. Estava ben nerviosa, com no ho estava des de feia bona cosa de temps.
Jordi Raül Verdú, La velleta refranyera (Picanya: Edicions del Bullent, 2010), pàg. 46
Tema de la setmana
Expressions comparatives amb plantes i fruites