El senyor Comes parlava clar, dibuixant les frases. Tenia un aspecte d’home malmenjat i pobre, però anava molt ben afaitat. Sota d’un coll d’una netedat incerta portava una corbata barata i rutilant. Era el tipus de l’home de poble, viu i trempat, petit i nerviós, de recursos inacabables.

Josep Pla, «La fonda del Centre», dins La vida amarga (Barcelona: Destino, 1967), pàg. 18

He perdut ben bé la noció del temps. Fa dos dies que vaig pel món com per miracle, en un tragí continu, malmenjat, dormint pitjor, acompanyat del meu equipatge, que em va seguint com l’ombra a través d’una colla d’aventures inesperades.

Gaziel, París, 1914: diari d’un estudiant (1965)