malparit -ida adj i m i f

Definició

Mala persona, que té males intencions.

Sempre et vaig dir que no te’n refiessis, és un malparit.

Etimologia

De malparir, ‘avortar’, de mal- i parir, del llatí parĕre, ídem.

Usos

  • Si un té un ofici malparit amb col·legues malparits i clients malparits, corre el risc de tornar-se tan malparit com ells.

    Xavier Aixendri, «Quatre coses sobre Louis Armstrong», dins Blanc sobre negre (Valls: Cossetània, 2006), pàg. 7
  • L’insult català per antonomàsia. Amb un bon malparit/malparida pots anar a tot arreu: «el malparit del profe de mates m’ha tombat», «no siguis malparida, tia, i torna-li el mòbil…», «sou uns malparits!» (proferit amb aquella ganyota amenaçadora de l’Amadeu a Nissaga de poder, per exemple).

    Pau Vidal, 100 insults imprescindibles (Valls: Cossetània, 2014), pàg. 108

Tema de la setmana

Malmots

Enllaços

Temes i etiquetes