Recordo haver visitat un pacient ja gran afectat de vertigen. Estava francament preocupat i espantat perquè dies abans pel mateix motiu li havien parlat que tenia una alteració del laberint amb afectació vestibular. Després d’una exploració completa i de descartar cap patologia important, li vaig dir que el que tenia era, de fet, un cap-rodo. Sentir l’expressió «cap-rodo» va ser per aquell pacient oli en un llum. Automàticament, va entendre que no tenia cap cosa especialment greu o important i se’n va anar confiat i tranquil cap a casa. És bo fer servir amb els nostres pacients un llenguatge familiar, corrent i amable.

Toni Beltran, Ensenya’m la llengua (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), pàg. 300

Els éssers humans són capaços de tot, fins dels més grans sacrificis. El sacrifici de la cotilla era conegut de tothom i quan una senyora tenia un cap-rodo se sentia indefectiblement dir: «Obriu la cotilla!».

Vegeu el passatge complet de Josep Pla a «L’època de les cotilles».