Definició
Mandíbula dels humans i els altres animals dentats.
Tenir mal de barres.
Una altra barra (la dels barruts).
Etimologia
Mot preromà d’etimologia incerta, comú a totes les llengües romàniques (menys el romanès), probablement provinent del centre d’Europa i anterior al cèltic i al protogermànic.
Usos
Barram, conjunt de mandíbula amb les dents, dentadura: «D’un cop de puny li ha espatllat el barram de baix».
Toni Beltran, Ensenya’m la llengua (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), pàg. 81-82
Quedar barra assegut, barra tibat, quedar desencaixades les mandíbules per un badall o riure fort, que no pot moure les barres: «Em van arrencar un queixal sense anestèsia i vaig quedar barra assegut». L’anomenat mal de barres es refereix a una neuràlgia causada per un problema dental.
Trencar-se coll i barres, fer-se molt mal. Clavar (o fotre) barres avall, dir totes les injúries i retrets que venen a la boca.
Altres expressions derivades de barra són ser un barres tristes, persona d’aspecte trist i afligit, i ser un barraxuclat, individu molt sec de cara.Dins aqueixos endrets, qui a taula se posa
Albert Saisset, «Les nogues», dins Catalanades del Rosselló (Perpinyà: Labau, 1965), pàg. 113
pot pas sapiguer mai quan ni com se’n treurà.
Nos varen servir plats i plats en demesia
i, d’una hora a la fi del dia,
les barres sempre van marxar.
Tema de la setmana
Mots i passatges trets d’Ensenya’m la llengua, de Toni Beltran