Definició
Haver estat a punt d’esdevenir-se.
Se’n va faltar poc perquè aconseguís la primera plaça.
També s’usa amb les formes faltar-se’n ben poc i faltar-se’n molt poc.
Se’n va faltar ben poc, que no caigués!
Etimologia de faltar
De falta, de l’antic falt, falta, ‘mancat’, llatí vulgar fallĭtus, per falsus, participi del llatí fallĕre, ‘fallir, enganyar’.
Usos
Aleshores escrivia versos cada dia; potser no un poema sencer —no ho recordo—, però poc se’n faltava. I de sobte, un bon dia, vaig arribar al vespre sense haver escrit ni una ratlla. Vaig quedar esbalaït.
Miquel Martí i Pol, Papers domèstics (Barcelona: Empúries, 1996), pàg. 27És una persona no pas tan vella com jo, però poc se’n falta. Ara deu tenir 75 anys. És un metge rural que al meu entendre té molt bon sentit. Les meves visites no són pas les habituals que se solen fer als metges.
Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 209
Tema de la setmana
Expressions amb ‘poc’