Definició
Gairebé, faltant-hi poc.
Ves més amb compte: de poc caus, ara.
També: per poc
També pot tenir un valor temporal, equivalent a ‘fa poc’ o ‘de poc temps’: És de poc que l’han nomenada directora. Ha abraçat de poc el budisme.
Usos
—Què! Ha anat bé la cosa?
Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 258
—Sí.
—M’han concedit el premi?
—No.
I, com que jo donava mostres de no entendre’l, l’amic Oller afegí, accentuant la seva mitja rialla, que es tornava mofeta:
—T’han donat la Flor Natural.
De poc que caic en basca.neòfit -a m. i f. 1 Persona que ha abraçat de poc una religió. 2 Persona que ha abraçat de poc una opinió, un partit, etc.
nou nova adj. Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada.
novell -a adj. Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència.
Definicions del Diccionari de la llengua catalana, 2a edició, Institut d’Estudis Catalans
Tema de la setmana
Pocucions o locucions amb ‘poc’