Definició
1 Plat petit. Sovint, el que conté alguna cosa per a picar: olives, ametlles, etc. (s’usa sobretot en valencià).
Demanaren cerveses, un plateret d’anxoves i una cistelleta amb llesques de pa.
2 pl Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàl·lics que es fan xocar l’un contra l’altre, agafant-los, un a cada mà, mitjançant una nansa central de corretja o corda, o bé un mecanisme de pedal.
Etimologia
De plat, substantivació de l’adjectiu arcaic plat, plata, llatí vulgar plattus, i aquest, del grec platýs [πλατύς], ‘pla, planer, ample’. Més mots de la mateixa família són plata, platí, plató, plàtera i platea.
Usos
Li va servir la cervesa i un plateret amb cacaus i tramussos. Va pagar la consumició. Féu un parell de glops. S’encengué un cigarret mentre contemplava cartells de corregudes de bous amb noms de toreros famosos i fotografies individuals de Ricardo Zamora, Vicente Guillot, Waldo, Roberto Gil, Piquer i altres jugadors del València C.F. dedicades a Pascual Martínez, probablement el propietari del local.
Ferran Torrent, Bulevard dels francesos (Barcelona: Columna, 2010)L’home que presentava l’exposició semblava estar acostumat a parlar en públic. Però la gent reia, parlava fort i s’abocava als platerets d’olives, mentre ell feia una apologia aferrissada del graffiti i esperonava els artistes —només els artistes— a tornar a embrutar parets i mitjans de transport públic, sempre que fos una cosa de bon gust, perquè era la manera —deia— d’acabar amb la grisor de la ciutat.
Isabel Olesti, L’aire groc (Barcelona: Destino, 1996)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors reproduïts al nou llibre de RodaMots Els mots (t)robats. El d’avui és de Miquel Baquero, de València, i Eugeni S. Reig, d’Alcoi, que arran de la tramesa del mot plata es demanaven si plateret venia de plàtera o bé de plat (com platet, que n’és equivalent).