Definició
No gens, absolutament gens.
Deia que això no li agradava ni poc ni gaire i era cert, ho odiava.
«L’ofici venturós d’imaginaire, | no el conec, trist de mi!, ni poc ni gaire», fan uns versos de Jacint Verdaguer.
També: ni poc ni molt, ni poc ni gens
Etimologia de gaire
Del fràncic waigaro, ‘amb prou feines, a la força’, forma adverbial corresponent a l’adjectiu waigar, ‘rebec, tossut, temerari’, de l’arrel del verb waigaron, ‘refusar, negar-se’.
Usos
Montaigne, com sap tothom més o menys lletraferit, es va posar a escriure sense preocupar-se ni poc ni gaire del que escrivia. Com que no li calia presentar-se a cap premi, ni tenia cap contracte editorial, escrivia com bé li semblava, com li venia de gust, sense preocupar-se d’adaptar el seu escrit a cap gènere de curs normal al seu temps.
Maria Aurèlia Capmany, Dietari de prudències (1982)Al llarg de la meva carrera docent he anat insistint, incansablement, en el fet que l’anatomia no serveix ni poc ni gaire per a fer bona pintura, bon dibuix o bona escultura. L’anatomia és una ciència molt útil a la medicina en general, però no cal ni demostrar que no són pas els més eminents anatomistes els artistes plàstics més rellevants.
Josep Jassans, dins Jassans: una vida dedicada a l’art de modelar (Universitat de Barcelona, 2007)
Tema de la setmana
Expressions amb ‘poc’