decòrum m

Definició

Correcció, elevació, en les maneres, en el comportament d’algú, que correspon a la seva condició social, a les seves responsabilitats.

Guardar el decòrum.

Amb la seva lamentable actuació va mancar al decòrum.

Etimologia

Del llatí decorum, ‘allò que convé’.

Usos

  • Franz Kafka, per exemple, va ser un funcionari que es guanyava la vida elaborant informes per a una companyia d’assegurances. Si bé aquesta feina, que detestava, li va fornir elements per construir obres com El procés o El castell, allò que no va aconseguir ni l’odi a la feina, ni la rutina, va ser que escrivís malament. Kafka «era incapaç d’escriure malament». Era més fort que ell. Per més que estigués tractant de coses del tot allunyades del procés artístic, havia d’escriure amb el decòrum que ningú, sinó ell, no li demanava. Ja m’agradaria veure escrits amb dignitat (i traduïts amb esperit de traductor veritable) els llibres d’instruccions de la infinitat d’aparells que marquen la nostra vida quotidiana.

    Jaume Cabré, La matèria de l’esperit. Al voltant de la lectura literària (Barcelona: Proa, 2005)
  • Amant de la mullena,
    amb gregarisme rar,
    com nosaltres emplena
    les ribes de la mar.

    Pere Quart, «Pingüí», dins Bestiari (Barcelona, 1937)

Tema de la setmana

Llatiníssims

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

quòniamdesideràtum