És un desideràtum irrealitzable que cada escriptor escrigui en un diari enterament identificat amb totes les seves idees; caldria que hi hagués tants diaris com escriptors! Però dins la relativitat de les coses humanes cal treballar perquè cada home trobi les afinitats que li pertoquen. És així com donarà el seu rendiment màxim.

, «El cas d’Azorín» (La Publicitat, 5 de novembre del 1930), reproduït a Fulls de dietari: una antologia (Barcelona: Empúries, 2004)

Des del franquisme, que va generar un procés unitari a Catalunya admirat arreu i substanciat en l’Assemblea de Catalunya, la suma de forces dels partits catalans és un gran desideràtum que per als mateixos polítics i per a la major part de l’opinió pública té connotacions gairebé mítiques. Tendim a la idolatria i busquem l’emmirallament general en els líders que són capaços d’arrossegar a darrere seu formacions distintes, inclosos els que, en algun moment, ho han fet entre nosaltres.

«Unitat o decòrum a la política catalana», editorial del Diari de Girona (7 d’octubre del 2008)