Va fer repunteigs amb costures simples, vores amb costures sobrefilades o rematades i vores d’ornament amb costura a la francesa, en què es feia un doblec a poca distància dels marges formant un plec sobre el cosit i ocultant les costures. No tenia didal, i se li va fer una ferida al dit del cor de la mà dreta. Va cosir nit i dia, tot el temps que tenia lliure, i una setmana abans de l’esdeveniment tenia enllestida la roba.

Begoña Garcia Carteron, El barri del sorral (Barcelona: Edicions B, 2014)

Al bulevard Ornano hi havia un formiguer de cotxes aturats, així que Suzette va travessar pel mig. Alguns conductors ja començaven a impacientar-se i feien sonar les botzines. Un home jove va guaitar la Princesse per la finestreta d’un Peugeot i li va proposar d’anar amb ell a Biarritz a prendre el sol i fer unes copes i jugar-se els diners al casino. Ella el va mirar amb gest d’enuig i, amb el dit mitger destacat sobre els altres, va indicar-li que el donaren pel sac. L’home va riure obscenament i li va contestar que ella s’ho perdia. Suzette el va ignorar.

Vicent Usó, La mà de ningú (Barcelona: Proa, 2011)