aixafaterrossos m i f

Definició

Pagès, persona rústica (pejoratiu).

També: esclafaterrossos, xafaterrossos

Etimologia

D’aixafar, variant més moderna de xafar (d’origen onomatopeic i expressiu), i terròs, ‘terrer; tros de terra que hom conrea’, d’origen incert, però probablement derivat de terra. Com diu Pau Vidal a 100 insults imprescindibles, aixafaterrossos és «un compost molt en desús, potser perquè l’urbanita mateix ignora què és un terròs»).

Usos

  • —Ja pots esforçar-t’hi, borinot, que no la tastaràs. Abans del casament, per ateus que siguen, ni pensar-ho. Això de l’amor lliure no fa per als burgesos. Els Mestre, com tots els terratinents que se les donen de progressistes, són uns hipòcrites i uns cínics. Les herències i els casaments són el que sempre han estat. Don Teòfil no casarà cap filla seua amb un aixafaterrossos manxec que li costa Déu i ajuda aprovar una assignatura de la carrera.

    Juli Alandes, Trencatenebres (València: Tres i Quatre, 2015)
  • L’home podia ser jove, però d’ardits de guerra en sabia més que ningú, que per alguna cosa era cavaller i la resta simples esclafaterrossos, sense cap idea de com es fan les veritables gestes heroiques i sobrehumanes a què els cavallers ens tenen acostumats.

    Margarida Aritzeta, El gorg negre (Barcelona: Estrella Polar, 2012)

Tema de la setmana

Oficis als quals s’al·ludeix amb un sentit despectiu o pejoratiu

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes

2 comentaris a “aixafaterrossos”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

medicastre -aterròs [3]