Definició
Mort o morta que, segons la superstició popular, surt de nits de la tomba per xuclar la sang dels vius que dormen.
La novel·la Dràcula (1897), de l’irlandès Bram Stoker, va popularitzar el mite del vampir.
En sentit figurat, persona que s’enriqueix empobrint els altres, que els explota cruelment.
Etimologia
Del francès vampire (d’on passà a les altres llengües romàniques), i aquest, de l’alemany Vampir, pres de l’hongarès vampir, comú amb el serbocroat vampir i amb parònims en altres llengües eslaves que podrien remuntar al turc uber, ‘bruixa’.
Usos
Afirmà que, encara que la ciència no hagués trobat una explicació plausible a la naturalesa desconcertant del vampir, per la senzilla raó que, fins al present, cap científic no n’havia vist mai cap, ara, ell, Antoni de Montpalau, el més modest dels membres de la Reial Acadèmia de Ciències, estava disposat, si és que realment existia, a aprofitar l’oportunitat única que se li presentava, i, per tant, localitzar-lo, estudiar-lo i destruir-lo amb totes les garanties científiques o, en cas contrari, proclamar la seva inexistència als quatre vents com a simple fruit de la imaginació poètica dels pobles i explicar els seus mortífers efectes de manera racional, lligant-los a una causa empírica que ara, naturalment, se li escapava.
Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 2019 [1960])
Tema de la setmana
Dissabte farà 100 anys del naixement de Joan Perucho (Barcelona 1920-2003). I enguany ha fet 60 anys de la publicació d’un dels seus llibres més màgics, Les històries naturals. Aquesta setmana veurem uns quants mots i passatges trets d’aquesta novel·la.