estomacada f

Definició

Acció d’estomacar, l’efecte; fart de llenya.

L’altre dia hi va haver unes quantes estomacades a la sortida del camp de futbol.

També: estomac

Etimologia

D’estomacar, del llatí stomachari, ‘irritar’; «l’accepció moderna ‘apallissar’ és versemblant que es vagi desenrotllar com una desviació popular, a base de l’existència de la noció vaga que demostra el poble, en usar estómac per a ‘pit’ i ventrell per a ‘estómac’» (J. Coromines).

Usos

  •    —No m’enredaràs pas. Sempre te’n quedes, de monedes. Buida les butxaques!
       —Mentida! Això ets tu qui ho fa, no pas jo…
       Cada vegada era el mateix. Fos qui fos qui baixés, es guardava algunes de les monedes a la butxaca. Això els permetia, després, estomacar-se durant una estona: estomacades de les quals sortien més amics que mai. Ara mateix, el P i el B ja eren per terra, a cops de puny, fins que el P va quedar de bocaterrosa i el B assegut al damunt, torçant-li un braç. Li va ficar la mà a la butxaca i va treure’n dues monedes de cinc duros. Les va mirar amb satisfacció i va esternudar. Per tal de no perdre el control durant l’esternut, va tòrcer el braç del P amb més força.

    Quim Monzó, «Literatura rural», dins L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985), pàg. 78

Tema de la setmana

L’art d’estomacar-se

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fart de llenyaverdanc