Definició
1 Obrir alguna cosa sense separar-ne totalment les parts; badar.
La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
2 Una cosa, especialment una flor, obrir-se, badar-se.
Les roses estan començant a esbadellar-se.
Etimologia
De badar, del llatí vulgar batare, mateix significat, derivat de bat, d’origen onomatopeic.
Usos
Però els dies que plovia em quedava a casa i no m’hi sabia estar i a l’últim també vaig sortir els dies de pluja i el parc era buit de senyores i jo duia un diari i si plovia només xim-xim, posava el diari estès damunt del banc i m’asseia amb el paraigua obert i mirava de quina manera la pluja decantava les fulles i esbadellava o tancava les flors… I tornava a casa i alguna vegada m’havia arreplegat un xàfec fort, però no em feia res, encara m’agradava; no tenia cap pressa a tornar…
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), cap. XLIII
Tema de la setmana
Mots i passatges de La plaça del Diamant, que fa 50 anys.