Definició
Pluja molt forta, que dóna lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar.
Etimologia
Derivat de xafar amb el sufix -ec.
Usos
Fa exactament un mes vam fer tots tres aquest trajecte. Després de sopar a casa de la meva amiga amb els nens, ens va enganxar un xà fec impressionant. En pocs minuts, al voltant nostre, els cotxes es quedaven parats al mig del carrer Acadèmia, i la gent baixava a empènyer-los perquè l’aigua arribava a l’alçada del parafang. Està vem eufòriques davant l’aventura. Nosaltres dues, ell no.
, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pà g. 77Sola amb Toinette i dues o tres persones de servei, Pauline se sentia lliure. Tocava el piano, feia llargues passejades, anava en carretel·la fins a un poble veà a menjar-se un gelat, mirava el cel a la nit, les sortides i les postes de sol. Maleïa la pluja que la tancava a casa, els xà fecs que esfullaven les roses dels rosers.
La passió segons Renée Vivien (Barcelona: Columna, 1995)