xim-xim m o f

Definició

1  Pluja menuda i persistent, plovisqueig.

La locució fer (el o la) xim-xim significa ploure finament.

2  Actes ostensius, manifestacions, etc., amb què es pretén donar solemnitat o importància a un fet.

A mi, no m’agrada el xim-xim que certa gent fa.

L’any passat es va celebrar el centenari sense gaire xim-xim.

Etimologia

D’origen onomatopeic i expressiu.

Usos

  • [16 d’octubre de 1918]  No hi puc fer més: veure ploure m’agrada, sobretot veure caure l’aigua menuda, la que sembla caure distretament —el xim-xim que no obliga a la reclusió. Aquesta classe de pluja —que és rara en el país, perquè tot és ací violent, i de bursada— em dóna sovint per caminar per fora vila.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 377
  • El dia de la inauguració del nou establiment sanitari hi havia un xim-xim d’autoritats i de personalitats de tots els estaments, del governador de l’estat de Puebla en avall.

    Avel·lí Artís-Gener, Mèxic: una radiografia i un munt de diapositives (Barcelona: Laia, 1981)

Tema de la setmana

Onomatopeies

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “xim-xim”

  1. Albert Llargués i Lleonart — Terrassa

    Veig que recolliu molt encertadament la locució fer el/la xim-xim en la forma masculina i femenina. De fet, depèn de la contrada. Per ex. a Terrassa sempre s’ha emprat només la forma femenina. Per això, sorprèn que DIEC2 només contempli la forma masculina

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

plofgloc-gloc