El xivarri de la plaça de la Font em fa de rerefons i estímul a la vegada: tant el so de veus humanes com el d’aigua corrent, un gloc-gloc envoltant de llums discrets; mentre passen les hores les rialles d’un grup d’anglesos es tornen cada vegada més fortes, fins que la xerrameca dels catalans sembla un xiuxiueig en comparació…

, Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (Barcelona: Columna, 2001), pàg. 54

Ell també va beure aigua com si estigués assedegat, gloc, gloc, se sentia quan li baixava gola avall.
   —Fa calor, i beure aigua és molt important per l’organisme. Sabia que si es té set i no es beu aigua es perd el cinquanta per cent de la força?
   Ella va fer que sí amb el cap i va tornar a agafar el got.

Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 31