Però un dia, un follet de ratlles, el que estava enfilat a l’escala per endreçar capses de paraules a dalt de tot del teu armari, va esternudar. Estava endreçant la teva paraula preferida, «no», quan va esternudar. I com que va esternudar, va caure de cul. I va caure de cul a sobre de l’altre follet, el de quadres, el que endreçava capses de paraules a l’armari de sota, que és el meu. Justament estava endreçant les meves paraules preferides: «Vols fer el favor de…?». I el follet de l’armari de sota va cridar: «Aiiii!». I va donar un cop de puny a l’altre follet.
   Aleshores, els dos follets de les paraules es van començar a barallar. El follet de ratlles va obrir el calaix de les paraulotes de l’armari del costat i les va abocar al cap del follet de quadres.

Empar Moliner, «El país de les paraules inventades», dins Contes infantils contra tot pronòstic (Barcelona: Columna, 2013)

El terratrèmol l’havia sorpresa mentre endreçava llibres a les prestatgeries de l’antic magatzem –les prestatgeries on es guarden els llibres vells que estan fets malbé. Tot d’una li havia caigut al damunt una pluja de volums d’enciclopèdia antics que feien pudor de florit. Quan el terratrèmol va parar, ella encara era viva, però havia quedat sepultada sota una muntanya de llibres tan descomunal que no podia bellugar ni un dit.
   «Esclafada per la literatura!», va pensar la senyoreta Laburnum. «Vet aquí la mort ideal per a una bibliotecària.»

Margaret Mahy, El segrest de la bibliotecària (Barcelona: Viena, 2018), traducció de Teresa Guilleumes