Definició
1 Imprimir un moviment.
El pallasso bellugava les cames d’una manera molt divertida.
L’oncle bellugava la taula i deia que eren els fantasmes.
2 No estar privat de moviment.
Les sardines encara bellugaven (o bé es bellugaven).
Cada vegada que passa un camió el llum belluga.
3 En sentit figurat, fer els passos necessaris (per a aconseguir alguna cosa).
Sempre s’ha bellugat i ara és director general de l’empresa.
Tothom protesta però ningú es belluga per ells.
Etimologia
Del llatí vulgar bullicare, ‘borbollejar’, ‘posar-se en ebullició’, derivat del llatí bullire, ‘bullir’, amb alteració de la seva forma resultant bullegar o bulligar, encara usual a la Ribagorça.
Usos
Els infants
Guillem d’Efak, «Els infants», dins Capellet de vidre (Palma, 1995)
saben coses
que els grans ja han oblidat.
Els infants
veuen coses
que els grans ja han esborrat.
Els infants veuen músiques,
els infants senten llums.
Els infants es belluguen
dins un cercle virtuós
de miracle en miracle
amb besllums de colors.
Els infants són esponges,
per això és que van xops
de totes les bellumes,
de totes les colors.Va arribar una màquina enorme, anomenada excavadora, una màquina infernal que devora la terra i destrueix tot allò que creix, belluga i viu a la superfície terrestre. I aquesta màquina va destruir les cases i els masos i els pallers i els estables i els camps i els prats.
Joseph Roth, L’Anticrist (Martorell: Adesiara, 2020), traducció de Pilar Estelrich i Arce, pàg. 136
Tema de la setmana
Verbs en perill de desaparèixer, suplantats per altres del castellà de sentit aproximadament equivalent. El d’avui és un suggeriment d’Ester Comellas, de Terrassa.
