Als dotze o tretze anys ja llegia Tolstoi. Amb la seva petita fortuna setmanal —potser una pesseta— comprava llibres de grans autors en edicions barates, o vells. Malgrat que no vivia en un ambient literari ni il·lustrat, es revelà de seguida el seu instint dreturer per descobrir el rastre de la bona literatura. Però una pesseta setmanal de llibres era molt poc per a la seva fam literària.

Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 39