Ara m’adono que les possibilitats de la llengua són pràcticament il·limitades i que, pel fet de ser escriptor, tinc l’obligació d’anar a buscar les pessigolles als límits del llenguatge, totes les seves possibilitats d’expressió.

Jaume Cabré,  entrevistat per Marta Nadal, «Jaume Cabré o la necessitat d’explicar el món» (Serra d’Or, núm. 364, abril de 1990)

S’està tornant un llengut, aquest nano. I, com que no té modos, jo li tinc de fer de pare i em toca reptar-lo perquè sàpiga que a un avi no se li parla així. I punt, com diu ell. Però només es posa gallet davant de sa germana. Quan ella no hi és, que sempre té entreno d’una cosa o d’una altra, està més dòcil. Moltes nits ens quedem veient la tele tots dos junts i s’està la mar de pacífic. Així que arriba sa germana, ja hi som. Es busquen les pessigolles perquè sí.

Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)