Definició
Que diu més que no farà , que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
El teu marrec és el més llengut de tots, xerra més que no cal.
També: llenguallarg, llenguerut
Etimologia
De llengua, del llatà lingua, mateix significat, amb el sufix -ut, -uda, del llatà -utus -a, que indica abundà ncia.
Usos
Era un local petit, pintat de verd clar, amb una olor de colònia que, en lloc de refrescar, embafava. La presència de cabells a terra i damunt de la bata blanca que li posaven li produïa una sensació d’incomoditat i fins i tot de fà stic. El barber era un home obsequiós i llengut que no parava de fer-li brometes pretesament sinceres i afectuoses. Quan el veia passar per davant la barberia, li adreçava unes salutacions efusives que feien pensar en una gran intimitat, cosa que l’avergonyia i l’exasperava.
Amadeu Cuito, El jardà sense temps (Barcelona: Quaderns Crema, 2004), pà g. 13—Això no es fa, porc! Em sents? No ho facis mai més! —em va esbroncar.
Vicent Pallarés, L’à ngel covard (Alzira: Bromera, 2004)
   Vaig intentar protestar perquè quedés clar que no havia estat jo qui havia llançat l’escopinada, sinó ell mateix, però no hi vaig ser a temps.
   —Calla, llengut! —va cridar la senyoreta alhora que em clavava un altre mastegot, encara més fort que el primer.
Tema de la setmana
Insults, renecs i fantasies del capità Haddock, recollits a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Barcelona: Acontravent, 2011)Â