llengut -uda adj i m i f

Definició

Que diu més que no farà, que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.

El teu marrec és el més llengut de tots, xerra més que no cal.

També: llenguallarg, llenguerut

Etimologia

De llengua, del llatí lingua, mateix significat, amb el sufix -ut, -uda, del llatí -utus -a, que indica abundància.

Usos

  • Era un local petit, pintat de verd clar, amb una olor de colònia que, en lloc de refrescar, embafava. La presència de cabells a terra i damunt de la bata blanca que li posaven li produïa una sensació d’incomoditat i fins i tot de fàstic. El barber era un home obsequiós i llengut que no parava de fer-li brometes pretesament sinceres i afectuoses. Quan el veia passar per davant la barberia, li adreçava unes salutacions efusives que feien pensar en una gran intimitat, cosa que l’avergonyia i l’exasperava.

    Amadeu Cuito, El jardí sense temps (Barcelona: Quaderns Crema, 2004), pàg. 13
  • —Això no es fa, porc! Em sents? No ho facis mai més! —em va esbroncar.
       Vaig intentar protestar perquè quedés clar que no havia estat jo qui havia llançat l’escopinada, sinó ell mateix, però no hi vaig ser a temps.
       —Calla, llengut! —va cridar la senyoreta alhora que em clavava un altre mastegot, encara més fort que el primer.

    Vicent Pallarés, L’àngel covard (Alzira: Bromera, 2004)

Tema de la setmana

Insults, renecs i fantasies del capità Haddock, recollits a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Barcelona: Acontravent, 2011) 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pelacanyesgalàpet