esbroncar v

Definició

1  Escridassar algú, especialment demostrant disconformitat.

Van esbroncar el ministre perquè estaven descontents amb la seva gestió.

2  Renyar algú a crits.

En Vallcorba sempre esbronca els subordinats, amb raó o sense.

Etimologia

Del castellà bronca, ‘baralla’, o potser de l’antic bronc, ‘soca’.

Usos

  • Després, quan les pistoles van tornar a parlar, els crits es van fer innecesaris, i la majoria de l’esquerra abertzale ha callat des de la por, tan humana, o des de la complicitat, tan bèstia. I a l’Ernest Lluch, que els demanava que, si encara no sabien parlar, com a mínim aprenguessin a cridar, l’han fet emmudir per dissimular tots els altres silencis covards dels qui l’esbroncaven.

    Salvador Cardús, i Ros «Mort a la intel·ligència i la cordialitat» (Avui, 24 de novembre del 2000)

Tema de la setmana

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

amararesbotzar