Definició
Gripau; amfibi anur cobert d’una pell berrugosa, sovint amb glà ndules que contenen lÃquid irritant, de costums menys aquà tics i moviments més lents i feixucs que la granota.
També: calà pet, calà pat
Etimologia
Variant de calà pet, probablement d’un preromà calápaccu, emparentat potser amb carapáccia, ‘carabassa’, i amb carappáciu, ‘closca’, base del castellà carapacho, caparazón.
Usos
Quan per fi la vaig poder tocar amb les mans, vaig constatar dues veritats inequÃvoques: una, que és cert que els pagesos exageren. L’estiu havia estat eixut, certament, però la riera duia molt més de mig pam de cabal; els galà pets, si s’havien de morir, més aviat es moririen ofegats que no pas deshidratats. Dues, que l’Emilio en certa manera tenia raó, perquè d’aquells tres pams de cabal que baixaven, segurament només mig era d’aigua; la resta devien ser deixalles quÃmiques i brutÃcia de tota mena.
Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pà g. 35De fet, en Tronc entenia molt bé per què Branca temia el cabram i els gats. Les cabres, per la impudència que tenien quan el ramat pasturava als volts d’ells. Bestiar capriciós, ardit, desvergonyit, saltaven la barralla, dreçaven les potes de davant contra l’espatllam d’en Tronc i a mossegades s’agafaven a les faldilles de la dona, queixalant, esqueixant, estripant amb destresa i delit.
Jordi-Pere Cerdà , Col·locació de personatges en un jardà tancat (Barcelona: Columna, 1993), pà g. 120
   —Grana d’infern! —vituperava Branca entre planys i crits i mentre en Tronc, assistint impotent a l’envestida cabrera, s’inflava de rà bia com un galà pet indignat.
   Els gats eren molt diferents, amb el seu parlar melmelós, els gestos dolços, el pèl vellutat. Entraven tot cerimoniosament a la casa de la senyora Branca, quasi tÃmids, per quedarse arraconats, condormits, tan humils i devots resaires enfiladors de passatemps, que hom oblidava la seva presència… però en el temps de dir «Senyor!» es tornaven assassins d’ocellets.
Tema de la setmana
Mots trets del repertori d’insults i renecs (alguns de tan subtils que ni insulten ni reneguen) del capità Haddock, recollits a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Barcelona: Acontravent, 2011)Â