llenguallarg -a adj i m i f

Definició

Persona que diu més que no farà, parla més que no deuria, no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.

El teu cunyat és un llenguallarg: sempre diu coses inconvenients, sense importar-li qui hi ha al davant.

Usos

  • Remei: Si ta mare, que al cel sia, veiés que has sortit tan llenguallarg, es tornaria a morir del disgust… (A Feliu.) La pobra Angelina la va petar el mateix any que ton oncle… Una santa. Més ben dit: dos sants; el meu difunt també. Encara la recordo, ta mare, quan li va començar l’anèmia, consumideta com un ciri.

    Josep M. Benet i Jornet, Quan la ràdio parlava de Franco (1980)
  • Com gairebé tothom, sóc fill de l’Ortana, encara que ell no m’hagi reconegut mai. Fills, néts i besnéts seus poblen la terra, amb uns pocs altres espècimens que s’hi emparenten de prop o de lluny per matrimoni, amistançament, copulació furtiva o consanguinitat amb dones que, com fou dit molt de temps enrera per un polític llenguallarg, ha anat elevant a la categoria de mares sense que, per necessitat, haguessin de passar per la de novícia.

    Manuel de Pedrolo, Baixeu a recules i amb les mans alçades (1979)

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ésser llarg defer-se-li les dents llargues