Fa: tercera persona singular del present d’indicatiu del verb fer. Jo faig, tu fas, ella fa. Quarta nota de l’escala diatònica musical. Do, re, mi, fa. Vintena lletra de l’alfabet àrab (ف). La polisèmia és la propietat d’algunes paraules de tenir més d’un significat. Fa?

A l’Empordà, i al voltant dels Pirineus, fa és també una partícula interrogativa que serveix per confirmar el valor de veritat del que es diu. És com l’eh, el no o l’oi, que denoten èmfasi en el moment de formular una pregunta amb l’objectiu que l’altre, la persona interpel·lada, contesti el que volem. És a dir, es tracta que l’interlocutor ens ratifiqui i no pas que ens respongui. Vindràs, eh? Oi que ho sabies? Tornaràs, no? Fa que sí?

Helena Borrell Carreras, 100 paraules de l’Empordà (Valls: Cossetània, 2021), pàg. 23