fa? interj

Definició+usos

Fa: tercera persona singular del present d’indicatiu del verb fer. Jo faig, tu fas, ella fa. Quarta nota de l’escala diatònica musical. Do, re, mi, fa. Vintena lletra de l’alfabet àrab (ف). La polisèmia és la propietat d’algunes paraules de tenir més d’un significat. Fa?

A l’Empordà, i al voltant dels Pirineus, fa és també una partícula interrogativa que serveix per confirmar el valor de veritat del que es diu. És com l’eh, el no o l’oi, que denoten èmfasi en el moment de formular una pregunta amb l’objectiu que l’altre, la persona interpel·lada, contesti el que volem. És a dir, es tracta que l’interlocutor ens ratifiqui i no pas que ens respongui. Vindràs, eh? Oi que ho sabies? Tornaràs, no? Fa que sí?

Helena Borrell Carreras, 100 paraules de l’Empordà (Valls: Cossetània, 2021), pàg. 23

Etimologia

Del verb fer, del llatí facere, pronunciat ràpidament fáere en llatí vulgar tardà a causa del caràcter quasi auxiliar d’aquest verb, i més tard faire, d’on sortiria la forma catalana fer.

Tema de la setmana

Mots empordanesos trets de 100 paraules de l’Empordà, d’Helena Borrell (Valls: Cossetània, 2021).

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “fa?”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llisquetcap hora