tòtil -a m i f

Definició

Persona babaua, encantada, curta d’enteniment.

Si perdem aquest partit haurem estat ben tòtils!
Sovint s’usa en femení aplicat a homes:

Quin tòtila, el teu cunyat: no fa sinó vessar-la una vegada i una altra.

El tòtila del meu veí no para de preguntar-me quan em compraré un cotxe nou.

Etimologia

Vegeu tòtil en el sentit de ‘gripau’.

Usos

  • L’amo Càvec, per dir-ho d’un cop, era un tòtila, que deixava la feina per a la dona, mentre ell pontificava a quins se’l vulguessin escoltar, que no eren molts. No, no era mal home, tampoc no podríem dir que fos bo; era una maça sense mànec, havia sortit així i què voleu fer-hi. D’altra banda potser només un banau com ell hauria aguantat la mosca vironera de la seva dona. Tenien dos fills.

    Josep M. Ballarín, Santa Maria, pa cada dia (Barcelona: Planeta, 1996)
  • L’esment de la força armada va fer efecte i en pocs moments tothom s’agombolà a banda i banda de les barreres, amb la mirada trista i el posat sorrut. Xebo Canabal els reprengué aleshores paternalment:
       —No voleu entendre les coses i sempre acabeu igual, per tòtils.
       Mentre reprenia l’alè per prosseguir l’oració, algú li replicà:
       —Sense insultar, eh? Que, fins ara, tots ens hem portat d’una manera molt decent.
       Entre ells, aquesta invocació a la decència prenia sempre un to de dignitat ofesa. Eren susceptibles i, de cop i volta, esdevenien primmirats i recelosos.

    Josep M. Ballarín, «La verge de les vies», dins Gent de l’alta vall (1957)

Tema de la setmana

Tast dels 100 insults imprescindibles, de Pau Vidal.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

carallotmort de gana