Definició
1  Meticulós i exigent en el compliment de les obligacions, en les tasques que fa.
El nou conserge és molt primmirat i tots els veïns n’estan molt contents.
2Â Â Delicat en el tracte, en la manera de comportar-se.
Usos
I per què, a l’endemà , me’l trobe a l’ascensor
, «Bon dia», dins Els estius (València: Brosquil, 2008)
amb la santa educació de regalar-me un «bon dia!»
En aquell moment no sóc tan caut
i primmirat de pensar que hem perfeccionat,
com el camaleó, un art tan excels
com el de la simulació, i també jo
li desitge —com anava a negar-li’l!—,
un bon dia.S’ha dit més d’una vegada (i ho va advertir Joan Sales ben d’hora) que Coromines és un dels escriptors moderns més subtils, agradables i primmirats: utilitza personalment i amb gran complaença aquelles paraules que coneix del seu vagar pel món dels pastors i els pescadors, per les muntanyes, les valls i els rius de tota la terra catalana. A part això, els seus diccionaris són literalment farcits de versos, que cita sovint pel simple delit d’assaborir-los. Algun cop els versos són d’ell mateix i confia que el lector ho detectarà .
«Coromines, cent anys de poesia» (Avui, 17 de març del 2005)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Montserrat Bernad, de Barcelona