sorrut -uda adj

Definició

De natural tancat, poc tractable.

Etimologia

D’origen incert, probable resultat d’un encreuament de cerrut, derivat de cerra, i sornut, derivat de sorna.

Usos

  • Deu minuts més tard entrava amb aire sorrut una noia alta i prima, amb el cabell molt llarg i ros, tibat cap enrere i recollit vora els polsos amb dos clips. D’ulls molt grossos, de color blau fosc.

    Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 8

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer capespona