sorrut -uda adj

Definició

De natural tancat, poc tractable.

Sempre estava amb l’aire sorrut i sense badar boca.

Etimologia

D’origen incert, probable resultat d’un encreuament de cerrut, derivat de cerra, i sornut, derivat de sorna.

Usos

  • Deu minuts més tard entrava amb aire sorrut una noia alta i prima, amb el cabell molt llarg i ros, tibat cap enrere i recollit vora els polsos amb dos clips. D’ulls molt grossos, de color blau fosc.

    Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 8
  • El darrer seient l’ocupa l’Eusebio, un noi retret i sorrut que pel que acaba explicant és fill d’un descarregador del moll alcoholitzat, que de petit l’apallissava cada dia i que, després d’una temporada al Barri Xino fent de noi dels encàrrecs d’una casa de barrets, havia acabat a l’Asilo Duran, el reformatori famós i infamant amb què els pares amenacen els fills que no es porten bé. Amb la revolució, els internats a l’asil van sortir al carrer i ell va tornar al barri, on sembla que vivia amb una meuca i no és clar qui explotava qui. Un grup ben heterogeni, però el cas és que ja cantem a l’uníson.

    Miquel Siguan, La guerra als vint anys (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 12

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer capespona