Definició
1 Cadascun dels dos costats d’un llit.
Jo dormo en aquesta espona i el meu company a l’altra.
2 (p. ext.) Espai que hi ha entre el costat del llit i la paret de la cambra.
L’habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit.
«Llevar-se per la mala espona»: aixecar-se de mal humor, tenir un mal dia (Osona, la Garrotxa).
Etimologia
Del llatí sponda, ‘carcassa d’un llit’.
Usos
El noi va sortir amb el cabell estarrufat i se n’anà a seure a l’espona del llit on ella jeia. Proposà de cargolar un últim cigarret i amb la mà va tocar l’aparell de ràdio.
Helena Valentí, La dona errant (Barcelona: Laia, 1985), pàg. 22