Definició
En sentit figurat, orella, especialment si és grossa (col·loquial).
Tinc uns pàmpols privilegiats amb què ho sento tot.
El DCVB precisa: orelles de pàmpol: ‘orelles molt amples i divergents del crani’.
Etimologia
En sentit recte un pàmpol és una fulla de vinya, del llatí pampinus, ‘fulla de vinya; sarment tendra’, amb dissimilació de nasals (ant. pàmpel) i alteració de -e- en -o- per influx de l’accentuat timbre velar de la -l.
Usos
L’Onessifor feia estona que parava els pàmpols amb concentració de controlador aeri. Aquella música no era com la que posaven als after hours (que freqüentava abans).
Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pàg. 184Els pintors holandesos antics, quan volen representar un pobre, el presenten amb les orelles grosses i molt separades del cap, com dos pàmpols. En aquests petits detalls, hi veuen una descripció de la pobresa escandalosa i esqueixada. Aquell pagès tenia unes orelles iguals.
Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)
Tema de la setmana
Mots orelluts