Definició
En sentit figurat, orella, especialment si és grossa (col·loquial).
Tinc uns pà mpols privilegiats amb què ho sento tot.
El DCVB precisa: orelles de pà mpol: ‘orelles molt amples i divergents del crani’.
Etimologia
En sentit recte un pà mpol és una fulla de vinya, del llatà pampinus, ‘fulla de vinya; sarment tendra’, amb dissimilació de nasals (ant. pà mpel) i alteració de -e- en -o- per influx de l’accentuat timbre velar de la -l.
Usos
L’Onessifor feia estona que parava els pà mpols amb concentració de controlador aeri. Aquella música no era com la que posaven als after hours (que freqüentava abans).
Empar Moliner, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002), pà g. 184Els pintors holandesos antics, quan volen representar un pobre, el presenten amb les orelles grosses i molt separades del cap, com dos pà mpols. En aquests petits detalls, hi veuen una descripció de la pobresa escandalosa i esqueixada. Aquell pagès tenia unes orelles iguals.
Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)
Tema de la setmana
Mots orelluts