tòtil m

Definició

Gripau de la família dels discoglòssids (Alytes obstetricans), petit i rabassut, caracteritzat perquè el mascle porta els ous de la posta embolicats a les potes posteriors fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya.

Etimologia

D’origen onomatopeic.

Usos

  • El viatger que una nit sense lluna va tot sol per despoblat, si té els ulls en les estrelles no sent la basarda de la fosca i de la solitud; les estrelles li fan companyia i li encomanen una «confiança» com aquella que també donen els versos d’en Màrius [Torres]. Durant un llarg trajecte el camí voreja uns aiguamolls de manera que sentia milers de tòtils tritllejant com campanetes de cristall, cada un donant la seva nota distinta, clara, precisa; com que les estrelles parpellejaven, semblava que fossin elles que tritllegessin.

    Joan Sales, carta a Mercè Figueres del 8 d’agost de 1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007 [1976]), pàg. 278

Tema de la setmana

Hi ha molts animalons, com el d’avui (o el de divendres passat, gamarús), que en sentit figurat fan insults. Pobres bèsties! Les que veurem aquesta setmana, però, tenen una altra cosa en comú, i és l’origen onomatopeic del mot amb què les anomenem.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gamarús -ussagrill [1]