gamarús -ussa m i f

Definició

Persona toixa, aturada, bestiota.

Etimologia

Nom d’ocell (Strix aluco), d’origen incert, possiblement d’un preromà kau-ar-ukio-, paral·lel a kau-ukio-, origen del sinònim gaús, amb influx, pel que fa a la m, d’un mot semblant, com el català antic gamús, ‘beneit’.

Usos

  • El restaurant on dina la familia d’ell és al final del carrer. És dur, fer aquest carrer. Però encara estic anestesiada i arribo al final sense incidències. (Em pensava que sería molt més difícil, però només cal fer un pas darrere un altre pas.) Així que entro sento la càlida atmosfera que saben crear allà on van i que a tots ens reconforta. S’apropa gent que ens coneix. De sobte, un amic em saluda i —com que no sap què dir— diu: «Et vaig veure a la tele» (Ah?). Doncs bé. Em va veure a la tele, el gamarús. Sento una nàusea profunda, no per res, el pobre no sabia què dir. I al capdavall aquest només serà un dels molts comentaris que en endavant sentiré de la gent que no troba paraules per encarar la mort, però sento una nàusea profunda, no per res, sinó per tot, i me’n vaig a buscar la nena.

    Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 76

Tema de la setmana

Insults

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

curt de gambalstòtil