Dins de «La vall de Josafat», Xènius parla avui [28 de novembre del 1918] de Shakespeare. Diu que és: Força i Llei. «Què vol dir, escrivint això?», pregunta Gori, intrigat. «És una síntesi, una definició…», respon Coromina passant-se la mà pel clatell. «Sí, sí, és clar», diu Gori, «una síntesi, és clar. Però, quan s’utilitzen aquestes paraulotes amb majúscula, mal senyal, compreneu? Són recursos de la comoditat, maneres de parlar de coses de les quals hom no sap ni un borrall. Malfieu-vos de les coses vagues que s’escriuen amb majúscula. Són trampes per a babaus.»

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 412

—Ves amb quina una ha anat a sortir, aquest metge de la punyeta: avui que no l’esperàvem, ens surt a primera hora, amb aquella cara de babau, que sembla que no hi sigui tot, que no toqui ni quarts ni hores, a visitar l’àvia. Feia un parell de mesos que no treia el nas per aquí, i ara ves què li ha vingut, avui, de pujar a peu com si volgués sorprendre’ns.

Emili Teixidor, Sic transit Glòria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988), pàg. 69