Definició
Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.
També: tarter
Etimologia
D’origen incert, potser preromà o potser del llatí tartareus, ‘infernal’, derivat de tartarus, ‘infern’, per l’aspecte hòrrid dels tarters.
Usos
Ens entren a la presó de Montsent. Jo ni sabia on era. El pitjor és no saber res. L’Elvira es mou, parla fins i tot amb els carcellers. Són nois joves, la majoria, quasi com ella. Fa allò que jo no sóc capaç de fer. Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies…
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Rosa M. Domínguez, de Torrent (Horta), que es va topar amb aquest mot per primer cop al títol mateix de la novel·la de Maria Barbal, Pedra de tartera.