«No ens faran combregar amb rodes de molí». Amb aquesta frase tan explícita, el conseller d’Empresa i Ocupació responia dimecres als xantatges plantejats per algunes multinacionals que amenacen amb desinvertir si no reben prou subvencions. Ahir vam saber que l’avís no era gratuït. El govern ha passat a l’acció i ha optat perquè una empresa catalana substitueixi la línia aèria irlandesa caracteritzada per pràctiques pròpies de les de baix cost extrem. És bo que tothom sàpiga on són els límits i quines són les línies vermelles que no es poden traspassar. Aquí ningú no té cap bóta de Sant Ferriol.

Joan Armengol, «Antídot contra les rodes de molí» (El Punt, 18 de febrer del 2011)

Aquest estiu els sectors relacionats amb el turisme han donat la veu d’alarma. Diuen que el nombre de turistes que ens visita ha baixat. Potser sí, però la veritat és que jo no ho he notat gaire: hem patit els mateixos problemes de mobilitat o d’aparcament a què estem acostumats durant els mesos d’agost de cada any. I les platges eren plenes com un ou. Em refereixo a l’Escala. Però m’imagino que a tota la costa deu d’haver passat si fa no fa el mateix. Potser sí que s’ha aturat aquella tendència que duia les autoritats a valorar el turisme en termes purament quantitatius en un crescendo ad infinitum, o dit en termes més nostrats, com una immensa bóta de Sant Ferriol que no s’havia d’acabar mai, el tractessin com el tractessin. I de cop baixa una mica i ja tenim tots els llums vermells encesos.

Carme Meix, «Un bon record» (Avui, 6 de setembre del 2004)