En La masia tot té la mateixa importància: el caragol, la sargantana, l’arbre, la casa, el diari que hi ha a terra o la regadora. Miró, que detestava la idea que en la civilització occidental tot hagués de ser voluminós («quantiós», si pensem en terminologia capitalista), creia que un estiracabells podia tenir tanta importància com una àguila.

Clàudia Rius i Llorens, «Del creador als creadors: Miró, espiritualitat i llibertat» (Núvol, 10 d’abril del 2026)

El dibuix de la Jana, en canvi, era molt més acurat i detallat, però de la granota només n’havia arribat a pintar un trosset, perquè primer l’atenció se li havia desviat cap a una flor i després cap a un estiracabells. Tots tres dibuixos eren molt bonics, però estaven tots a mig fer.
   —No dono l’abast a pintar totes les coses que m’agraden! —va sospirar.

Catalina González, La caseta sota terra. La vall encantada (Barcelona: B de Blok, 2021)