Darrerament, el Molt Honorable [Jaume Matas] ha adquirit un casal en el cor de Palma a un preu sensiblement més barat que un pis de l’Eixampla. Això fa que els joves s’apropin a Sant Feliu, 8, a veure si ha sort i poden escometre el propietari. Volen el seu consell, la seva orientació. El Molt Honorable ha aconseguit una casa senyorial, sense despeses comunitàries, per 1.579 euros el metre quadrat. Tots aquests comentaris —els que fan referència a la seva saviesa, a la seva capacitat de no estirar més els peus que el llençol i de saber triar la millor oferta, etcètera— han fet el Molt Honorable força popular.

Llorenç Capellà, «Expectació» (Diari de Balears, 15 de maig del 2007)

La meva situació monetària, en aquella època [postguerra espanyola], era més tost alarmant. Amb família numerosa a mantenir, amb grans bestretes per a editar i reeditar llibres de gran tiratge però de preu molt esquifit i controlat oficialment, i amb un deute creixent a reemborsar, sempre anava justet, i sovint havia d’acudir a altres prestadors (bancaris o particulars); això sí, sempre anant amb peus de plom i assegurant-me de les possibilitats de quedar bé amb els qui m’atorgaven llur confiança. Tot plegat era un estat de coses que s’aguantava per obra i gràcia d’una vida extremadament modesta, d’una repressió de tota temptació d’allargar més els peus que el llençol, i d’un caràcter optimista i coratjós.

Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 82