Em falten hores per llegir, escriure, cuinar, pujar i baixar escales, parlar per telèfon, escriure correus… Quan en sortim, d’aquesta, m’he concedit una llicència: passar una setmana mirant el mar i les cares de la gent, passejar per una rambla plena de gent mirant-los-hi les cares; fent cerveses en bars concorreguts; encaixar mans a dojo, d’amics, enemics i indiferents…

Àlex Susanna, El món en suspens (Barcelona: Proa, 2022)

Cada vegada que hom bandeja, en nom del Seny, la Ironia i la Passió, […] hom demana de vegetar en provincianismes, d’engorronir-se en una vida social esquemàtica, de tenir, més que no pas una cultura, una rambla de savis, com la de les flors i la dels ocells.

Josep Carner, «Les deesses proscrites» (La Veu de Catalunya, 26 de gener del 1927)