La Colònia Bàrcino va ser edificada a pocs metres de la platja, damunt les costes suaus d’allò que gairebé és excessiu anomenar un turó. Un turó aplanat, la part més alta del qual feia amb prou feines vint metres d’alçada sobre el nivell de la mar.
   El terreny, d’unes deu hectàrees, d’una forma semblant a l’ou de la gallina, estava ubicat entre dues rieres. Al sud, la que amb el temps seria anomenada Collserola i que més tard donaria lloc a la Rambla. Al nord, la riera dita de Jonqueres a l’edat mitjana i que avui és la via Laietana.

Joan Castellar-Gassol, Barcelona: la història. Cròniques de 2000 anys de vida de la ciutat (Barcelona: Edicions de 1984, 2000)

Només una tarda, per un instant, quan vam arribar a la cresta d’una roca, i a l’altra banda se’ns va obrir la vall del Hadramut, vaig ser capaç d’arraconar els temors. Un riu de verdor es perdia en la distància, i aquella terra, la terra dels dàtils i de l’encens, em va retornar per una estona la calma. Aquella riera, vaig pensar, era un poc com jo, Mustafà al Baqar: transcorria per comarques àrides, alimentava la vida i, en acabat, es fonia altre cop enmig de l’erm. Sense abocar a cap mar, sense destí, sense orientació.

Alfred Bosch, Les set aromes del món (Barcelona: Planeta, 2004)