Sigui com fóra, la nova de la seva detenció havia tornat a contorbar Ciutat. Fins i tot alguns la consideraven més important que la de l’empresonament dels jueus, tal vegada perquè els afectava més de prop: no sols els privava, almanco durant una bona temporada, dels seus agradables serveis, als quals tan ben acostumats estaven, sinó que, posats a fer-la xerrar, en podia contar de grosses ben comprometedores. Ja es posaven messions sobre el temps que restaria presa, els càrrecs que li imputarien i si aquella arrossegaria d’altres detencions.

Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994)

A vegades, perquè estic sol, me’n vaig a un bar i començ a jugar amb les màquines com un boig. M’agrada jugar-hi legalment, no com d’altres que peguen cops de puny per fer moure les xifres. M’agrada per saber quants de punts sóc capaç de marcar. A vegades he posat messions amb un o altre que era en aquell local per veure qui faria més punts. Em deia a mi mateix: «Sóc capaç de fer el que fa un altre». I tenia enveja d’un jove que, amb tants de punts com treia, podia repetir la partida.

Gabriel Janer Manila, He jugat amb els llops (Barcelona: La Galera, 2010)