He de reconèixer que hi té la mà trencada, amb la rebosteria, i estic segura que avui no farà una excepció. El dilema és: en deu haver fet un de pastanaga o de formatge? Faig una juguesca amb mi mateixa i aposto pel pastís de pastanaga. Si guanyo, me’n podré menjar un tall, però si apareix amb un pastís de formatge o amb un Sacher, prohibit tastar les postres!

Estel Solé, Si no puc volar (Barcelona: Rosa dels Vents, 2016)

És un cicle tancat que desespera: mentre la brasa és calenta tornem a parlar de gestió forestal, d’abandonament dels camps i de pastures, de paisatges en mosaic, de desequilibri territorial. A les tertúlies torna a sortir el tòpic que els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern, que ja sembla un mal acudit, i dels mitjans ens arriba l’ús piconador del mot territori per (no) voler dir país —que també podria donar peu a juguesques sobre quin conseller el repetirà més vegades en cada entrevista, si la d’Agricultura o el d’Interior—. Això sí, un cop extingit l’incendi, l’agulla del «territoriòmetre» anirà baixant progressivament per tornar a situar-se plana i inofensiva, i així fins al pròxim foc, que es repetirà el cicle.

Marta Rojals, «Si en cremen un, ens cremen a tots», dins No siguis pobre! (Barcelona: Ara Llibres, 2023), pàg. 87