Gerard Vergés
A Jaume de Cessoles, o Cesulis,
autor d’un Libre dels escachs
Us asseguro que amb un sol alfil
(vostre candor, senyora, no us retrac)
he de ferir de mort i fer-li escac
a la bonica reina de marfil.
Dels meus propòsits, tot seguint el fil,
he preparat curosament l’atac
i tinc ja la partida dins el sac.
(Si m’erro, em podeu dir cavaller vil).
Vostra derrota, Violant, s’acosta
i jo ja sento aquell preuat delit
que dolçament el cor fa bategar.
S’ha de pagar puntualment l’aposta
i, doncs perdeu el joc, anem al llit.
(¿O és que potser m’haveu deixat guanyar?).
Poesia completa 1982-2014 (Barcelona: Proa, 2015)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...