escacs m pl

Definició

Joc de taula entre dos contrincants que es juga en un escaquer o tauler de compartiments quadrats i en què cada jugador disposa, en començar la partida, de setze peces (també anomenades escacs).

Els escacs es van començar a jugar a l’Índia al segle VI.

Etimologia

Segurament del baix llatí scaccus, mateix significat, alteració de l’àrab šâh, ‘rei en el joc d’escacs’ (ja usat de vegades com a nom del joc mateix), pres del persa šah (d’on xa), ‘rei, sobirà d’un reialme’, dels quals ve el castellà jaque (abans xaque), amb el sentit d”amenaça al rei’, a través d’un sciaccus, schaccus amb so palatal, influït per scachus, ‘robatori, botí’, llatinització del mot germànic skak.

Usos

  • Des de fa més d’una setmana ja coneixem els homes que ens han de governar. Llúcia Oliva, en un excel·lent reportatge al Catalunya Exprés, ens explicava com s’entroncaven els nous ministres entre ells i amb l’alt capital. Ha estat engegada la gran saga econòmica.
       La periodista ens feia un quadre sinòptic que em recordà els que ens feien estudiar al batxillerat, quan calia saber el parentiu dels reis, l’entroncament entre totes les cases reials europees, els fills i els néts que estenien els seus tentacles per abraçar altres països. Naixien, així, els estats, els imperis. Recordo que aquests quadres em feien gràcia, eren com una jugada d’escacs amb el final conegut, els reis sempre guanyaven, els peons sempre eren els primers a anar al canyet.

    Montserrat Roig, «Un altre cop portera», dins Diari d’uns anys (1975-1981) (Barcelona: Acontravent, 2011), pàg. 120
  • Va tenir una mort terrible. La tia Nenita estava amb ell. Gip tenia tanta por de la seva mort que es va agafar a la meva tia amb tanta força que li va clavar les ungles fins a fer-li sang.
       Res a veure amb la mort del seu bon amic, l’artista i marxant Marcel Duchamp, el que sempre jugava a escacs al cafè Meliton durant els estius de Cadaqués. Diuen que després d’un sopar opípar amb uns amics es van posar a explicar acudits i es va morir de riure. Una mort exemplar.

    F. Xavier Baladia, Abans que el temps ho esborri (Barcelona: La Magrana, 2004), pàg. 304

Tema de la setmana

Les biografies dels mots les anomenem etimologies, i n’hi ha algunes de ben curioses. Aquests dies en veurem unes quantes. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

biòpicfarsa