Arreu arreu de Pequín, immensos, omnipresents, amenaçadors: els pals de fregar. Tenen idèntica estructura a la dels nostres pals de fregar, però són una mica més llargs, amb el mànec de fusta sòlida, com el bastó dels pelegrins o dels lluitadors de l’èpica clàssica xinesa, i les trenes de la baieta són més abundoses i llargues, com els cabells embullats i amenaçadors d’una gorgona despietada.

Francesc Parcerisas, La primavera a Pequín. Un dietari (Barcelona: Quaderns Crema, 2013), pàg. 189

Us heu apuntat a un viatge a Egipte per Setmana Santa. Ho teniu tot pagat, viatge, hotel, creuer pel Nil, trasllat al i des de l’aeroport. Però allà hi haurà temptacions inevitables, i un amic us ha dit: Així mateix, emporta’t uns quants dòlars, que sempre van bé. Això us ha dit l’amic, i no pas, com ara se sent (o es veu escrit) arreu arreu, «emporta’t alguns dòlars».

Joan Solà, «Emporta’t uns quants dòlars» (27.03.97), dins Parlem-ne. Converses lingüístiques (1990-1997) (Barcelona: Empúries, 2020)