A bona part del país, en compte de apostar es diu jugar i en compte de aposta, juguesca. Lamentablement, cada vegada sentim més «Què t’apostes?» en lloc de Què t’hi jugues?, com dèiem abans. Alhora, es va perdent una altra manera d’expressar aquestes dues idees: messió (en lloc de aposta) i posar messions (en compte de apostar); tot i que segles enrere es deien a tot el domini lingüístic, avui es mantenen tan sols a les Illes. Coromines ens explica que messió és un duplicat de missió i que originàriament significava ‘tramesa d’una persona’, més endavant ‘provisió de fons’ i després ‘despesa’. I de resultes d’aquest últim significat, encara n’adquirí un altre: ‘penyora en garantia de fer un pagament’ i, seguidament, ‘penyora que deixa el jugador’.
Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...